Una entrevista con Marc Lladó, lector de catalán de la Universidad Humboldt de Berlín y uno de los organizadores.
Els propers dies 9, 10 i 11 d’abril es reuneixen estudiants i professors de català a l’estranger en un esdeveniment que ja va per la seva onzena edició i que aquest any aplega al voltant de 100 participants entre estudiants, lectors, organitzadors i ponents. L’edició d’enguany és certament ambiciosa: es parlarà de llengua, literatura, traducció, de creacions musicals, del col·lectiu queer… L’article inclou, al capdavall, el programa complet de l’esdeveniment. Els tallers estan reservats per a les persones inscrites, però les persones catalanoparlants i catalanòfiles de Berlín poden assistir a les ponències sobre traducció i sociolingüística de dia 9 a les 15:30 i dia 10 a les 14:00, respectivament.
VERSIÓ EN CATALÀ
Los próximos 9, 10 y 11 de abril se reúnen los estudiantes y profesores de catalán en el extranjero, en un evento que va ya por su décima primera edición, y que este año congrega a cerca de 100 participantes entre estudiantes, lectores, organizadores y ponentes. La edición de este año es ciertamente ambiciosa: hablarán de lengua, de literatura, de traducción, de creaciones musicales y audiovisuales, del colectivo queer… Los talleres son exclusivos para las personas inscritas, pero el acceso es libre para las ponencias sobre traducción del día 9 a las 15:30 y sobre sociolingüística del día 10 a las 14:00. El artículo incluye, al final, el programa completo del evento.
VERSIÓN EN CASTELLANO
Vom 9. bis zum 11. April 2025 kommen sowohl Katalanisch-Lektor:innen (das sind jene Katalanisch-Lehrende, die außerhalb des katalanischen Sprachraumes die Sprache unterrichten) als auch Studierende der Sprache bei einer Veranstaltung zusammen, welche dieses Jahr bereits zum elften Mal stattfindet und um die 100 Personen umfasst (Studierende, Lehrende, das Organisationsteam und die Vortragenden). Die diesjährige Edition ist gewiss ambitioniert, denn es wird um die Sprache, Literatur, Übersetzung, musikalische Kreationen und die queere Community gehen. Dem Artikel sind die wichtigsten Programmpunkte der Veranstaltung zu entnehmen. Die Workshops sind für angemeldete Personen reserviert, aber katalanischsprachige und katalanophile Personen in Berlin können an den Vorträgen über Übersetzung und Soziolinguistik am 9. um 15:30 Uhr bzw. am 10. um 14:00 Uhr teilnehmen.
DEUTSCHE FASSUNG

Per què considera important organitzar una trobada internacional de professors i estudiants de català com a llengua estrangera?
La idea que, diguem-ne, les actuals organitzadores hem heretat de la primera edició i a la qual ens adherim, és la de crear un espai no estrictament o no només acadèmic en què els estudiants puguin utilitzar la llengua en un context internacional; que durant aquests tres dies el català sigui, per dir-ho així, la llengua franca fora dels Països Catalans. I precisament això, que per ventura ens sona paradoxal (per què o com aprendre la llengua si no és al territori on es parla?), diria que funciona perquè: 1) totes les estudiants fan una immersió, però sempre en un context d’aprenentatge; 2) en tractar-se d’una espècie de convivència, o de campaments o colònies, com m’agrada dir, hi ha un component emocional que no sempre sobresurt tant a les aules; i 3) perquè, com a les colònies, a nivell social es teixeixen xarxes, lligams, que moltes vegades tenen continuïtat més enllà de la trobada.
Per descomptat, el sentit del projecte es veu finalment corroborat pel fet que cada any es formi un equip d’organitzadores que es comprometen voluntàriament amb un esdeveniment d’aquesta mida i, esclar, també per la resposta de les participants. Enguany l’equip s’ha format amb les següents lectores de distintes universitats alemanyes, austríaques i suïsses de la Xarxa Llull: Paula Albornos, Núria Bosch, Maria Burguera, Clara Comas, Núria de Rocafiguera, Arnau Ferrer, Marc Lladó, Mar Mañes, Lluís Múrcia i Valentina Neuwirth.
Parlem-ne, d’aquests darrers. Al seu parer, quins reptes presenta ensenyar català fora dels territoris on és llengua oficial i de quina manera esdeveniments com la TIPECE ajuden a afrontar-los?
Enguany hem tengut 165 preinscripcions de 50 universitats corresponents a 16 països, dels quals, per qüestions logístiques, només n’hem pogut seleccionar 82. Quan, per exemple, ho coment amb amics del meu poble a Mallorca, castellanoparlants i catalanoparlants, reaccionen sobretot amb incredulitat i incomprensió. A banda, si bé de reptes per als estudiants de català certament n’hi ha (a nivell didàctic, lingüístic, cultural, etc.), aquests no presenten aquests mateixos prejudicis lingüístics: no et demanen el per a què. I en aquest sentit, l’èxit d’un esdeveniment així ens pot ajudar a reforçar la convicció que el català no és ni hauria de ser com les espardenyes d’anar per casa, com deia el meu padrí. La TIPECE aspira “modestament” a fer del català una llengua útil en tots els àmbits i contextos, també en l’internacional. És més, internacionalitzar la llengua és una via efectiva, tot i que ni molt manco l’única, de donar-li el prestigi que molts pics nosaltres des de ca nostra no li donam.
Durant el procés d’organització, quines han estat les principals dificultats, especialment quan parlam d’un esdeveniment autogestionat?
Com que som un equip de lectores voluntàries, n’hem hagut d’aprendre un poc sobre la marxa. Per exemple, com fer un pressupost, un formulari de preinscripció, una programació, etc. Evidentment hem comès errors i hi ha hagut certs moments de tensió (tenim, per exemple, una llista amb més de trenta hostals que vàrem contactar sense sort). Insistesc: el fet de no ser estrictament professionals ha estat el repte principal, però això també ens ha permès quelcom tan important i humà com és equivocar-se fora por a represàlies. Entre nosaltres ha existit una xarxa de suport mútua i de cures que sens dubte ha fet possible la trobada, i que moltes vegades trobes a faltar a l’àmbit laboral i universitari. Aquesta solidaritat també l’hem testimoniat en organitzacions d’altres edicions, que s’han reunit amb nosaltres i que de manera altruista ens han aconsellat i han compartit amb nosaltres el seu material. Tal vegada per això, més la contribució de l’Institut Ramon Llull, que dona un important suport econòmic i promou la continuïtat del projecte, es tracti d’un esdeveniment autogestionat però amb una base ja sòlida i preexistent, per dir-ho així. Cal mencionar també la contribució de diverses entitats: de la mateixa Humboldt, la Freie Universität, la Deutsche Katalanische Verband i el Katalanischer Salon de Berlín. També hem rebut material de la Plataforma per la Llengua, l’Acadèmia Valenciana, l’Institut Ramon Llull i l’Agència Catalana de Turisme.
Quina mena de convidats i ponents participaran a la TIPECE i quins temes seran claus al programa? Com vàreu decidir els continguts i els temes de les conferències i activitats?
Quan xerr de voluntàries no estrictament professionals, em referesc naturalment a les qüestions logístiques d’un esdeveniment. Pel que fa a la confecció del programa, ens hem servit especialment de la formació, el coneixement, els contactes i l’experiència de l’equip organitzador. Volíem, d’una banda, visibilitzar la catalanística dels països de parla germànica, amb la presència del Dr. Carsten Sinner, el traductor Michael Ebmeyer i la Dra. Esther Gimeno per parlar de sociolingüística i de traducció, respectivament. En aquest sentit, també vàrem proposar que els tallers dels lectors estiguessin dedicats a la traducció o a la fraseologia. D’altra banda, la recent exitosa experiència de la lectora de Tübingen amb un taller i concert amb el grup Dani6ix & IZZKID, i la nostra a Berlín amb músics-estudiants de català, han fet que la música també hi jugui un paper important. A més a més, els estudiants de B2 de Berlín han preparat una ruta literària pel Regenbogenkiez, en què expliquen la història del barri i la intercalen amb poemes de Marta Pessarrodona o amb la cultura Queer de la Catalunya pre i postfranquista.
De quina manera pensa que el context berlinès, tan cosmopolita i divers, pot enriquir l’experiència dels participants?
Berlín és certament coneguda per la diversitat i la multiculturalitat, però també pel plurilingüisme existent, sigui amb un multilingüisme millor o pitjor gestionat. Això darrer, la presència constant, a l’U-Bahn, al cafè, al carrer, de multitut de llengües, aporta al que sens dubte és un dels principals objectius de la trobada i diria que fins i tot al que haurien de ser totes les polítiques lingüístiques: crear un marc de convivència lingüística i d’acceptació de l’alteritat.
Després de tot aquest procés, què significa per a vostè haver format part de la creació i l’organització d’un esdeveniment com la TIPECE? Quins aprenentatges, a nivell personal, li ha deixat l’experiència? I per acabar, quin consell donaria a aquelles persones que, com vostè, desitgen promoure projectes semblants per a la llengua catalana?
A veure, si bé això encara no ha començat, de moment puc dir que estic emocionat pel fet d’acollir tants participants a la Humboldt Universität. I encara ho estic més en un context de retallades dràstiques entre el personal docent de l’Institut de Romanística, com el cas de les companyes lectores d’italianística, i també de certa desconfiança cap a les llengües minoritzades. La TIPECE, un esdeveniment exclusivament en català que acollirà al voltant de 100 persones, ajuda a contrarestar aquest tipus de relats amb les seves consegüents mesures, a vegades irreversibles. Per a mi això ja significa molt. A nivell personal, me’n duc unes quantes nits d’insomni i maldecaps, no ho negaré, però també un equip que ha fet un treball molt seriós, molt ben fet i, hi insistesc, molt humà. Em qued amb la satisfacció que avui dia aquests projectes també hi tenen cabuda i que hem allargat la vida de la TIPECE amb una nova edició. Els consells i l’experiència els deixam en un Drive que, amb molt de gust, compartirem amb el següent equip.

¿Por qué considera importante organizar un encuentro internacional de profesores y estudiantes de catalán como lengua extranjera?
La idea que los actuales organizadores, digamos, hemos heredado de la primera edición y a la que nos adherimos, es la de crear un espacio no estrictamente o no solo académico en el que los estudiantes puedan usar la lengua en un contexto internacional; que por tres días el catalán sea, por decirlo así, lengua franca fuera de los Països Catalans. Y precisamente eso, que tal vez suene paradójico (¿para qué o cómo aprender la lengua si no es en el territorio donde se habla?), diría que funciona porque 1) todos los estudiantes hacen una inmersión, pero siempre en un contexto de aprendizaje; 2) al ser una especie de convivencias, o de campamentos o colonias, como me gusta decir, hay un componente emocional que no siempre sobresale tanto en las aulas; y 3) porque, como en las colonias, a nivel social se tejen redes, lazos, que muchas veces tienen continuidad más allá del encuentro.
Por supuesto, el sentido del proyecto se ve finalmente corroborado por el hecho de que cada año se forme un equipo de organizadores que se comprometen voluntariamente con un evento de tal magnitud y por, cómo no, la respuesta de los participantes. Este año el equipo se ha formado por los siguientes lectores de distintas universidades alemanas, austríacas y suizas de la Xarxa Llull: Paula Albornos, Núria Bosch, Maria Burguera, Clara Comas, Núria de Rocafiguera, Arnau Ferrer, Marc Lladó, Mar Mañes, Lluís Múrcia y Valentina Neuwirth.
Hablemos de los participantes. En su opinión, ¿qué retos presenta enseñar el catalán fuera de los territorios donde es lengua oficial y cómo cree que eventos como TIPECE ayudan a afrontar esos retos?
Este año hemos tenido 165 preinscripciones de 50 universidades en 16 países, de las cuales, por cuestiones logísticas, solo hemos podido seleccionar 82. Cuando, por ejemplo, lo comento con amigos de mi pueblo en Mallorca, tanto castellano como catalanohablantes, reaccionan sobre todo con incredulidad e incomprensión. En cambio, si bien los retos de los estudiantes de catalán ciertamente existen (a nivel didáctico, lingüístico, cultural, etc.), no presentan estos mismos prejuicios lingüísticos: no te preguntan el para qué. Y en ese sentido, el éxito de un evento así nos ayuda a reforzar la convicción de que el catalán no es ni debería ser como las zapatillas de andar por casa, que decía mi abuelo. La TIPECE aspira “modestamente” a hacer del catalán una lengua útil en todos los ámbitos y contextos, también en el internacional. Es más, internacionalizar la lengua es una vía efectiva, aunque no la única ni mucho menos, de darle el prestigio que muchas veces nosotros desde casa no le damos.
A lo largo del proceso de organización, ¿cuáles han sido los mayores desafíos, sobre todo al ser un evento autogestionado?
Al ser un equipo de lectores voluntarios, hemos tenido que aprender un poco sobre la marcha. Por ejemplo, cómo hacer un presupuesto, un formulario de preinscripción, una programación, etc. Ciertamente hemos cometido errores y ha habido ciertos momentos de tensión (tenemos, por ejemplo, una lista con más de treinta hostales que contactamos sin suerte). Insisto que el hecho de no ser estrictamente profesionales ha sido el principal desafío, pero eso también nos ha permitido algo tan importante y humano como es equivocarse sin miedo a represalias. Entre nosotros ha existido una red de apoyo mútua y de cuidados que sin duda ha hecho posible el encuentro, y que muchas veces echas en falta en el ámbito laboral y universitario. Dicha solidaridad también la hemos testimoniado en organizadores de otras ediciones, que se han reunido con nosotros y de manera altruista nos han aconsejado y nos han compartido su material. Tal vez por eso, más la contribución del Institut Ramon Llull, que da un importante apoyo económico y promueve la continuidad del proyecto, se trate de un evento autogestionado pero con una base ya sólida y preexistente, por decirlo así. Cabe mencionar también la contribución de diversas entidades: la Humboldt misma, la Universidad Libre de Berlín, la Deutsche Katalanische Verband y el Katalanischer Salon de Berlín. También hemos recibido material de la Plataforma per la Llengua, l’Acadèmia Valenciana, l’Institut Ramon Llull y l’Agència Catalana de Turisme.
¿Qué tipo de invitados y ponentes participarán en TIPECE y qué temas serán clave en el programa? ¿Cómo decidieron los contenidos y los temas de las conferencias y actividades?
Cuando hablo de voluntarios no estrictamente profesionales, me refiero por supuesto a las cuestiones logísticas de un evento. En cuanto a la confección del programa, nos hemos servido precisamente de la formación, conocimiento, contactos y experiencia del equipo organizador. Queríamos por un lado visibilizar la catalanística en países de habla germánica, con la presencia del Dr. Carsten Sinner, el traductor Michael Ebmeyer y la Dra. Esther Gimeno, para hablar de sociolingüística y de traducción, respectivamente. En ese sentido, también propusimos que los talleres de los lectores estuvieran dedicados a la traducción o a la fraseología. Por otro lado, la reciente exitosa experiencia de la lectora de Tubinga con un taller y concierto con el grupo Dani6ix & IZZKID, y la nuestra en Berlín con músicos-estudiantes de catalán, han hecho que la música también juegue un papel importante. También los estudiantes de B2 de Berlín han preparado una ruta literaria por el Regenbogenkiez, en la que explican la historia del barrio y la intercalan con poemas de Marta Pessarrodona o con la cultura Queer de la Cataluña pre y posfranquista.
¿Cómo cree que el contexto berlinés, tan cosmopolita y diverso, puede enriquecer la experiencia de los participantes?
Berlín es ciertamente conocida por la diversidad y la multiculturalidad, pero también por el plurilingüismo existente, esté el multilingüismo mejor o peor gestionado. Esto último, la presencia constante, en el U-Bahn, en el café, en la calle, de multitud de lenguas, aporta al que sin duda es uno de los principales objetivos del encuentro y diría incluso de lo que deberían ser todas las políticas lingüísticas: crear un marco de convivencia lingüística y de aceptación de la otredad.
Después de todo este proceso, ¿qué significa para usted haber sido parte de la creación y organización de un evento como TIPECE? ¿Qué aprendizajes personales le ha dejado la experiencia? Y por último, ¿qué consejo le daría a aquellos que, como usted, desean promover proyectos similares para la lengua catalana?
A ver, si bien esto todavía no ha comenzado, de momento puedo decir que estoy emocionado por acoger a tantos participantes en la Universidad Humboldt. Y más en un contexto de recortes drásticos entre el personal docente del Instituto de Romanística, como en el caso de las compañeras lectoras de italianística, y también de cierta desconfianza hacia las lenguas minorizadas. La TIPECE, un evento exclusivamente en catalán que acogerá a alrededor de 100 personas, ayuda a contrarrestar este tipo de relatos con sus consiguientes medidas, a veces irreversibles. Esto ya para mí significa mucho. A nivel personal, me quedo con algún que otro insomnio y dolor de cabeza, no lo negaré, pero también con un equipo que ha hecho un trabajo muy serio, muy bien hecho e, insisto, muy humano. Con la satisfacción de que hoy en día estos proyectos también tienen cabida y de que hemos alargado la vida de la TIPECE con una nueva edición. Los consejos los dejamos en un Drive que con mucho gusto compartiremos con el siguiente equipo.

Warum halten Sie es für wichtig, ein internationales Treffen von Lehrenden und Lernenden der katalanischen Sprache zu organisieren?
Die Grundidee, die wir als Organisationsteam hatten und die uns sozusagen von der ersten TIPECE vermacht wurde, ist die Schaffung eines Raumes, der nicht ausschließlich akademischer Natur ist, und in dem es den Lernenden auch ermöglicht wird, die katalanische Sprache in einem internationalen Kontext zu verwenden. Die Idee ist also, dass Katalanisch drei Tage lang quasi die Lingua Franca -also unsere gemeinsame Sprache- außerhalb der “Katalanischen Länder” (Anm. der Übersetzerin: der katalanische Sprachraum) ist. Man könnte zwar meinen, es sei paradox, eine Sprache außerhalb ihres Sprachraumes zu lernen, jedoch funktioniert das Konzept seit jeher wunderbar: 1) Alle Studierenden tauchen vollkommen ein in die katalanische Sprache und lernen kontinuierlich dazu. 2) Da die Studierenden sich ein Zimmer teilen und immer in der Gemeinschaft sind, ist dieses Treffen wie eine Art Schullandwoche, was dafür sorgt, dass sie emotionale Verbindungen eingehen können, die im normalen Unterricht nicht möglich wären. 3) Des Weiteren werden, genauso wie bei Schulausflügen, Freundschaften geschlossen und Verbindungen eingegangen, die sehr oft für immer oder zumindest noch lange über die TIPECE hinausgehen.
Natürlich spiegelt die Tatsache, dass sich Jahr für Jahr ein neues Team an Freiwilligen findet, die ein derart großes Event organisieren wollen, dessen enorme Bedeutung wider. Das merken wir auch bei den Teilnehmenden. Dieses Jahr besteht das Organisationsteam aus folgenden Lektor:innen von verschiedenen Universitäten in Deutschland, Österreich und der Schweiz, die zur Xarxa Llull gehören: Paula Albornos, Núria Bosch, Maria Burguera, Clara Comas, Núria de Rocafiguera, Arnau Ferrer, Marc Lladó, Mar Mañes, Lluís Múrcia und Valentina Neuwirth.
Lassen Sie uns über die Teilnehmenden sprechen. Welchen Herausforderungen müssen Sie sich stellen, wenn Sie Katalanisch außerhalb der Gebiete, in denen es offizielle Sprache ist, lehren? Wie können, Ihrer Meinung nach, Veranstaltungen wie die TIPECE dabei helfen, dass wir diesen Herausforderungen erfolgreich begegnen können?
Dieses Jahr hatten wir 165 Voranmeldungen aus 50 verschiedenen Universitäten in 16 Ländern. Aus logistischen Gründen konnten wir davon jedoch nur 82 Personen annehmen. Wenn ich diese Zahlen zum Beispiel meinen Freund:innen aus meinem Dorf in Mallorca mitteile -seien es spanisch- oder katalanischsprechende Personen-, reagieren diese vor allem mit Ungläubigkeit und Unverständnis. Natürlich gibt es einige Herausforderungen für Lernende des Katalanischen (im Bereich der Didaktik, der Linguistik, der Kultur, etc.), jedoch gibt es nicht diese typischen Vorurteile. Sie fragen dich nicht, warum du es machst. In diesem Sinne hilft uns der Erfolg eines derartigen Events, unsere Überzeugung zu festigen, dass Katalanisch nicht “wie die Hausschuhe” sind oder sein sollten (Anm. der Übersetzerin: das bedeutet, dass Katalanisch nicht nur für den Gebrauch zuhause und in der Familie nützlich ist und sein sollte), wie mein Opa immer zu sagen pflegte. Die TIPECE strebt es nämlich “auf bescheidene Weise” an, aus dem Katalanischen eine nützliche Sprache in allen Bereichen und Kontexten zu machen, auch im internationalen Kontext. Außerdem ist die Internationalisierung der Sprache ein effektiver Weg -wenn auch nicht der einzige-, dem Katalanischen eine Geltung zurückzugeben, die wir Muttersprachler:innen ihr viel zu oft nicht geben.
Was waren die größten Herausforderungen während der Organisation der Veranstaltung? Vor allem, wenn wir bedenken, dass es sich um ein selbst organisiertes Event handelt…
Da wir Katalanisch-Lektor:innen alle freiwillig an der Organisation der TIPECE arbeiten, mussten wir vieles quasi “unterwegs” lernen. Zum Beispiel mussten wir lernen, wie man einen Kostenvoranschlag macht, wie man ein Anmeldeformular erstellt, wie man das Programm konzipiert, etc. Wir haben sicherlich Fehler gemacht und es gab auch einige knifflige Situationen (wir hatten beispielsweise eine Liste mit mehr als dreißig Hostels, die wir vergeblich kontaktiert haben). Ich möchte noch einmal betonen, dass die Tatsache, dass wir in dem Gebiet keine Profis sind, unsere größte Herausforderung war. Jedoch hat uns diese Erfahrung auch erlaubt, Fehler zu machen, ohne Angst vor Konsequenzen haben zu müssen, was am Ende sehr wichtig und einfach menschlich ist. Das Ambiente zwischen uns Lektor:innen war stets geprägt von gegenseitiger Unterstützung und Sorgsamkeit, was unabdingbar für die Organisation war und was man leider oft im professionellen und universitären Kontext vermisst. Diese Solidarität konnten wir auch unter den Organisationsteams vergangener Ausgaben der TIPECE beobachten. Diese haben sich mit uns zusammengesetzt und völlig selbstlos mit uns ihre Materialien geteilt. Aus diesen Gründen und dank des Institut Ramon Llull (Anm. der Übersetzerin: die Fördereinrichtung der katalanischen Sprache und Kultur weltweit), das uns immer finanziell unterstützt und die Kontinuität dieses Projektes fördert und gewährleistet, können wir sagen, dass die Basis, auf der wir aufbauen, enorm sicher und fest ist. Es ist außerdem wichtig, die Beteiligung folgender Organisationen zu erwähnen: die Humboldt und die Freie Universität, die Deutsche Katalanische Verband und der Katalanischer Salon Berlin. Außerdem haben wir Material erhalten von: Plataforma per la Llengua, Acadèmia Valenciana, Institut Ramon Llull und Agència Catalana de Turisme.
Wer sind die geladenen Gäste und die Vortragenden der TIPECE und welche sind die Hauptthemen des Programms? Wie haben Sie entschieden, welche Inhalte und Themen Sie in die Konferenzen und Aktivitäten inkludieren möchten?
Wenn ich von nicht ganz professionellen Freiwilligen spreche, beziehe ich mich natürlich auf die logistischen Fragen der Veranstaltung. Was die Erstellung des Programms anbelangt, konnten wir natürlich auf die Ausbildung, das Wissen, die Kontakte und die Erfahrungen des Organisationsteams zurückgreifen. Zum einen wollten wir die Katalanistik im deutschsprachigen Raum sichtbar machen, mit Vortragenden wie Dr. Carsten Sinner, dem Übersetzer Michael Ebmayer, und Dr.a Esther Gimeno, die über Soziolinguistik und Übersetzung sprechen wird. In diesem Sinne haben wir auch vorgeschlagen, die Workshops der Lektor:innen der Übersetzung und den Redewendungen zu widmen. Zum anderen hat die Tatsache, dass unsere Lektorin aus Tübingen erst kürzlich mit ihren Studierenden einen Workshop und ein Konzert mit der katalanischen Gruppe Dani6ix & IZZKID veranstaltet hat, das enormen Erfolg hatte, dafür gesorgt, dass die Musik in der diesjährigen TIPECE ebenfalls eine wichtige Rolle spielt. Außerdem haben auch wir in Berlin vor Kurzem einen erfolgreichen Workshop mit Musiker:innen und Studierenden veranstaltet. Die Studierenden aus Berlin des Niveaus B2 haben des Weiteren eine literarische Route durch das Regenbogenkiez vorbereitet, in welcher sie die Geschichte des Viertels mit der Poesie von Marta Pessarrodona und der queeren Kultur von Katalonien vor und nach der Franco-Diktator verbinden.
In welcher Form denken Sie, dass der Kontext Berlins, der so kosmopolitisch und divers ist, die Erfahrungen der Teilnehmenden bereichern kann?
Berlin ist mit Sicherheit für seine Diversität und Multikulturalität bekannt, jedoch auch für seine Sprachenvielfalt; ob diese nun gut oder schlecht gemanagt wird, lassen wir außen vor. Diese ständige Präsenz der Vielsprachigkeit in der U-Bahn, im Café und auf der Straße bringt das mit, was zweifelsohne eines der Hauptziele der TIPECE ist. Ich würde sogar sagen, dass dies das Ziel ist, das alle Sprachenpolitik verfolgen sollte: Einen Raum des Zusammenlebens verschiedenster Sprachen zu schaffen, in dem das Anderssein gelebt und gefeiert wird.
Was bedeutet es für Sie nach all der Arbeit, Teil der Entstehung und der Organisation einer Veranstaltung wie der TIPECE zu sein? Was haben Sie persönlich dadurch lernen dürfen? Und zuletzt noch: Welchen Ratschlag würden Sie jenen Personen geben, die, wie auch Sie, ähnliche Projekte für die katalanische Sprache unterstützen möchten?
Obwohl die TIPECE natürlich noch nicht begonnen hat, kann ich bereits jetzt sagen, dass es mich sehr bewegt, so viele Teilnehmende an der Humboldt-Universität empfangen zu dürfen. Mehr noch in Zeiten von drastischen Kürzungen unter den Lehrenden der Instituts für Romanistik, so wie es der Fall ist bei den Kolleg:innen der Italianistik. Natürlich dürfen wir auch nicht das fehlende Vertrauen vergessen, das oft in Bezug auf minorisierte Sprachen vorherrscht. Die TIPECE, die eine Veranstaltung ist, die ausschließlich auf Katalanisch stattfindet und um die 100 Personen willkommen heißt, hilft dabei, diesen oft nicht umkehrbaren Situationen ein bisschen entgegenzuwirken. Allein das bedeutet mir schon so viel. Auf persönlicher Ebene kann ich nicht leugnen, dass ich die ein oder andere schlaflose Nacht hatte, jedoch konnte ich mich auch stets auf mein Team verlassen, das eine sorgfältige, gewissenhafte und menschliche Arbeit geleistet hat. Es macht mich glücklich, dass heutzutage derartige Projekte noch realisierbar sind und dass wir die TIPECE erfolgreich in ein weiteres Jahr führen konnten. Alle unsere Ratschläge haben wir gesammelt in einem Google Drive hochgeladen, das wir sehr gerne mit dem Organisationsteam der TIPECE des nächsten Jahres teilen.
Programa del evento
¡Liberémonos del algoritmo! Si te gustó este artículo, te pedimos que te suscribas a la revista para recibir notificaciones de los nuevos artículos en tu propio correo electrónico. Te animamos además a dejar un comentario.

2 comentarios sobre “TIPECE, trobada d’estudiants i professors de català a Berlín”